Badalona

Districtes i barris:

El terme municipal de Badalona té una superfície de 21.17 km² i el nucli urbà ocupa 8.70 km².
Badalona està formada per 35 barris agrupats en 6 districtes, que són els següents:

Districte 1: Casagemes, Manresà, Centre, Dalt la Vila, Coll i Pujol i Progrés.

Districte 2: Sant Crist, Sistrells, Lloreda, Nova Lloreda, Puigfred, La Pau i Montigalà Occidental.

Districte 3: Montigalà Oriental, Canyet, Mas Ram, Bufalà, Pomar, Pomar de Dalt, Morera i Les Guixeres.

Districte 4: La Salut, Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià i Sant Antoni de Llefià.

Districte 5: Gorg, La Mora, Congrés, Can Claris i Raval. Districte 6: Artigas, Sant Roc i El Remei.

Badalona està formada per 34 barris amb una població de 215.654 habitants (cens 2015)
 
ARTIGUES
El nom li ve de Francesc Artigas i Solà que va ser el promotor de la urbanització de bona part del barri
 
BONAVISTA
El nom es deu a l'extraordinària vista on es veu gràcies a la seva privilegiada situació a la falda dels turons d'en Folch i d'en Boscà.
 
BUFALÀ
Neix com a barri el 1958 conserva el nom d'una antiga masia avui desapareguda Can Bufalà, la casa que portava aquest nom es deia en realitat Can Seriol però als amos se'ls coneixia com Bufalà, estava situada el que avui és el carrer Bailén.
 
CAN CLARIS
Agafa el nom de la masia de Can Clarís, situada a l'actual carrer del mateix nom i enderrocada el 1973, havia pertangut a la família de Pau Claris, president de la Generalitat durant la guerra dels Segadors.
 
CANYADÓ
Igual que la riera, el barri pren el nom de la masia de Can Canyadó del segle XV
 
CANYET
El nom es creu que vaig poder venir d'una derivació de la paraula llatina cannetum, que significa, lloc on abunden les canyes.
 
CASEGEMES
El nom del barri prové del cognom de la família propietària d'una masia, que existia en els voltants de l'actual Plaça de Casagemes els terrenys que conformaven la propietat ocupaven gran part d'aquest barri. La família Casagemas residia habitualment a Barcelona i les seves propietats a Badalona i Sitges, les utilitzaven com a cases d'estiueig. Un membre destacat d'aquesta família, va ser el pintor Carles Casagemas i Coll, molt amic de Pablo Picasso.Hacia l'any 1917, les germanes del pintor Carles Casagemas, van cedir terres a l'ajuntament amb la condició que el barri portés el cognom de la família
 
CENTRE
Zona coneguda com l'Arenal o com Baix a mar, per estar en oposició al barri de Dalt la Vila, el seu nom data del segle XVIII quan cessen les incursions pirates.
En 1848 amb l'arribada del ferrocarril al barri creix considerablement convertint-se en el centre administratiu i comercial de la població.
 
COLL I PUJOL
Deu el seu nom al cognom de l'alcalde de Barcelona Joan Coll i Pujol que tenia una gran casa a la zona amb grans jardins i un llac.
 
CONGRÉS
A principis dels anys 60 comença la construcció d'un polígon d'habitatges promogut per l'entitat Vivendes del Congrés Eucarístic S.A.
 
DALT LA VILA
És el barri més antic de la ciutat, situat a l'antiga Baetulo fundat pels romans al segle I a.C.
 
EL REMEI
El seu nom pot estar relacionat amb la imatge de la mare de déu del Remei que es va voler col·locar a final dels anys vint.
 
GORG
El nom és d'origen popular i fa referència a les condicions físiques del territori, format per llacunes que es van anar assecant a mesura que el barri va ser edificat.
 
LA MORA
El nom del barri ve de la platja que hi ha a la zona, coneguda com la Mora. Es va aprovar oficialment el 1958.
 
L'PAU
Els orígens del barri són de l'any 1950, durant molt temps hi ha hagut confusió amb el nom, en 1960 se li coneixia com Barriada Bauret, més tard com Immaculada i Puigfret. El 1979 el primer ajuntament democràtic li va posar "Barri del fons", però podia haver confusió amb el barri proper de Sta Coloma de msimo nom. L'Associació de veïns va promoure una campanya en defensa d'un sol nom i es va arribar a la conclusió BARRI LA PAU, i es va acabar la guerra
 
LA SALUT
Als anys 20 ja se li cridava la Salut per intenció de fer del lloc un lloc de descans per a la gent de la ciutat que venia a "fer salut". Però més tard va adquirir un sentit religiós en al·lusió a la "Mare de deu de la Salut" que té una parròquia al barri.
 
LES GUIXERES
Es diu així perquè el sòl té un important component de guix. Antigament havia explotacions d'aquest material a la zona.
 
LLOREDA
El 1961 se li posa el nom de Lloreda per la masia que hi havia a la riera de Sant Joan, la zona era coneguda popularment com la Bassa (per la gran bassa que hi havia a la zona).
 
MANRESA
El seu nom com molts altres barris li ve de la masia de Can Manresà situada per on avui passa l'autopista C-31.
 
MAS RAM
El nom de Ram ve del cognom dels primers propietaris de la masia que des del segle XIV, ja figuren com a residents a Badalona, ​​documents en què se'ns parla dels camperols, Jaume Ram, Berenguer Ram, Bernat Ram, etcètera. Al segle XV, quan s'estableix la Cartoixa, els monjos compren la propietat i a partir d'aquest moment, és quan es perd la notícia del llinatge dels Ram, potser perquè marxessin de Badalona.
 
MONTIGALÀ
L'origen del nom ve de la denominació llatina "Mons Aguilar" (muntanya de les àguiles).
 
MORERA
El barri de la Morera era tot camp fins que va arribar un empresari jardiner de Barcelona anomenat Francesc Morera amb la intenció d'ampliar el seu negoci de jardineria, en no trobar aigua, va vendre el terreny en parcel·les i poc a poc es va anar formant el barri.
 
NOVA LLOREDA
Situat en els terrenys on es trobava la masia de Can Lloreda. El 1980 s'aprova el nom de Nova Lloreda per distingir-de Lloreda.

POMAR
La denominació ve del llautó "pomarium" que significa hort o verger i especialment, terreny plantat de fruiters.

POMAR DE DALT
Fins a 1980 formava part de Canyet, se li va cridar així per distingir-la de la zona urbanitzada pel ministeri de l'habitatge.

PROGRÉS
El 1958 l'ajuntament delimita per primera vegada el barri anomenant de Maria Auxiliadora per la relació amb els Salesians. El 1980 adopta el nom de "Barri del Progrés" en referència al carrer del mateix nom que s'havia designat el 1872 fent al·lusió al progrés industrial de la ciutat.

PUIGFRED
És el nom d'un turó que hi ha entre els actuals carrers de Milà i dels Alps, i possiblement l'expressió "puig de Guifré" que ja apareix en un document de l'any 1012.

RAVAL
Amb aquest nom es coneixia des de mitjans del segle XIX l'actual carrer Francesc Macià i fa referència a la situació de la zona, llavors als afores del nucli urbà. Amb el temps s'ha convertit en un barri cèntric però s'ha volgut mantenir el nom.

SANT ANTONI DE LLEFIÀ
Segons historiadors locals, el nom de Llefià, és un derivat de l'antiquíssim NIFIANO, de quan aquesta terra formava part de la Hispània Romana i aquells colonitzadors hi van donar a aquesta zona de Baetulo, que per la seva situació geogràfica, la seva configuració i la frondositat dels seus camps els patricis i gents benestants d'aquella època, van instal·lar-hi les seves finques estiuenques i d'esbarjo.
Antigament el barri era molt més gran, el 1980 es va dividir en tres, i aquest nom era el que ja tenien algunes entitats coincidint amb la parròquia de Sant Antoni.

SANT CRIST DE CAN CABANYES
Denominació popular que se li donava a la zona per la proximitat a la masia de Can Cabanyes i a la capelleta on hi havia la figura d'una Sant Crist molt venerat.

SANT JOAN DE LLEFIÀ
Una de les tres parts en què es va dividir Llefià el 1980 i el seu nom es deu a les dues associacions de veïns que ja tenien aquest nom.

SANT MORI DE LLEFIÀ
Tercera part en la qual es va dividir Llefià i el seu nom es deu a la principal via de la zona dedicada al marquès de Sant Mori.

SANT ROC
Des de 1965 se li posa el nom del copatró de Badalona, ​​Sant Roc

SISTRELLS

Al segle XVIII es reconeixia com Sistrells una àmplia zona que aproximadament, proveeix tot l'espai entre el que ara és el barri i la Torre Pallaresa a Sta. Coloma, passant per la Salut, Montigalà, Lloreda, Puigfred, i la Pau, Llatí , La Bastida, etc., a Santa Coloma de Gramenet.

Les urbanitzacions que van donar lloc al barri no adopten el nom de Sistrells (pe Bachs, Latrilla, etc.) però, a poc a poc, és la pròpia gent que l'adopta segurament a partir del nom de l'antic camí que passava (Camí de Sistrells) i altres elements no ben coneguts.
L'Ajuntament, en l'any 1.980, li atorga el nom popular que ja posseïa i deixa definits els nous límits.

Informació extreta de Badalona Recuerdos